BIO
ENG
Leonor Fini, born in Buenos Aires in 1907, was not a conventional artist. Feminist icon, original and controversial self-taught artist, she created her own style influenced by different movements without fitting into any of them.
Known for being an independent and sexually liberated woman, although she was labeled a surrealist artist alongside Leonora Carington, Dora Maar, Dorothea Tanning or Frida Kalho, she never wanted to join the group.
At eighteen she settled in Paris where she spent most of her life. There she came into contact with French bohemia and other artists such as Chirico, Éluard, Magritte, Cartier-Bresson, Max Ernst, Bataille, Picasso and Salvador Dalí, where she made herself a place within artistic circles at the hands of a Christian Dior who had not yet become known as a dressmaker.
In 1936 the gallery owner Julien Lévy, who was in charge of leading the European surrealist movement in America, became her dealer and presented her for the first time in a group exhibition at his gallery on Madison Avenue with Max Ernst and included her in the exhibition "Dada and Surrealism "organized by MoMA sharing spaces with the most important artists of the time. She also participated in the "Exhibition by 31 Women" at the Peggy Guggenheim Gallery in 1943.
In the late 1980s, she often worked on set design and theatrical costumes, but continued to paint works evolving into a dreamlike style, always with a strong sexual charge.
CAT
Leonor Fini, nascuda a Buenos Aires l'any 1907, no va ser una artista convencional. Icona feminista, artista autodidacta original i controvertida, va crear un estil propi influenciat per diferents moviments sense arribar a encaixar en cap d'ells.
Coneguda per ser una dona independent i sexualment alliberada, tot i que la van etiquetar com artista surrealista junt amb Leonora Carington, Dora Maar, Dorothea Tanning o Frida Kalho, ella mai va voler adscriure's al grup.
Als divuit anys es va instal·lar a París on va passar la major part de la seva vida. Allí entrà en contacte amb la bohèmia francesa i altres artistes com de Chirico, Éluard, Magritte, Cartier-Bresson, Max Ernst, Bataille, Picasso i Salvador Dalí, on es va fer un lloc dins els cercles artístics de la mà d'un Christian Dior que encara no s'havia donat a conèixer com a modista.
El 1936 el galerista Julien Lévy encarregat de portar el moviment surrealista europeu a Amèrica, es va convertir en el seu marxant i la va presentar per primera vegada en una exposició conjunta a la seva galeria de Madison Avenue amb Max Ernst i la va incloure en l'exposició "Dada i Surrealisme" organitzada pel MoMA compartint espais amb els més importants de l'època. També va participar en la “Exhibition by 31 Women” de la galería de Peggy Guggenheim el 1943.
Avançada la dècada de 1980, sovint va treballar en l'escenografia i el vestuari teatral, però va seguir pintant obres evolucionant cap a un estil oníric, sempre amb una forta càrrega sexual.
ESP
Leonor Fini, nacida en Buenos Aires en 1907, no fue una artista convencional. Icono feminista, artista autodidacta original y controvertida, creó un estilo propio influenciado por diferentes movimientos sin llegar a encajar en ninguno de ellos.
Conocida por ser una mujer independiente y sexualmente liberada, aunque la etiquetaron como artista surrealista junto a Leonora Carington, Dora Maar, Dorothea Tanning o Frida Kalho, ella nunca quiso adscribirse al grupo.
A los dieciocho años se instaló en París donde pasó la mayor parte de su vida. Allí entró en contacto con la bohemia francesa y otros artistas como de Chirico, Éluard, Magritte, Cartier-Bresson, Max Ernst, Bataille, Picasso y Salvador Dalí, donde se hizo un lugar dentro de los círculos artísticos de la mano de un Christian Dior que aún no se había dado a conocer como modista.
En 1936 el galerista Julien Lévy encargado de llevar el movimiento surrealista europeo en América, se convirtió en su marchante y la presentó por primera vez en una exposición conjunta en su galería de Madison Avenue con Max Ernst y la incluyó en el exposición "Dada y Surrealismo" organizada por el MoMA compartiendo espacios con los más importantes de la época. También participó en la "Exhibition by 31 Women" de la galería de Peggy Guggenheim en 1943.
Avanzada la década de 1980, a menudo trabajó en la escenografía y el vestuario teatral, pero siguió pintando obras evolucionando hacia un estilo onírico, siempre con una fuerte carga sexual.